La branca que et suporta
no sentirà quan fugis
una buidor d'enyorança?
Com et diré que el teu cant
m'omple les mans d'aigua-llum,
i sóc tan pur com la veu d'un infant
i tan grau i lleuger com la tarda.
Si jo et tingués, ocell,
tindria el secret de les coses,
perquè ara tot és el teu cant
i la teva presència,
fràgil,
damunt la branca.
(Miquel Martí i Pol)
Et trobarem molt a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari. Els missatges es revisen abans de ser publicats. Spam o missatges inadequats seran esborrats.
You can leave your message. Messages are reviewed before publish. Spam or inadequate messages will be deleted.